Cuba

Mi dilema, Cuba.
En verano, donde estoy haciendo clases de salsa, proponen una salida a Cuba de una semana en agosto, y el problema no es el dinero ni las vacaciones, todo lo podría arreglar para verano, el caso es que tengo que decidirlo para el jueves, y no soy persona de decidir cosas en breve, tendría que hacer una lista de cosas a favor y otra de cosas en contra, para saber que hacer y aún así no se.
A Favor:
Viaje a Cuba yuhuuuuuuu
Playas tropicales
Bailar y practicar
Descansar
Salir fuera
Cambiar la rutina
Tener cosas que contar
En contra:
Voy con gente que aún conozco poco
Respeto a lo desconocido
bla bla bla, son todo excusas no?

QUÉ HAGOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

Pas de l'ecuador

Aquest dijous vam tornar a sortir una estona uns amics i jo, més ben dit vam ser l’Oliver, Andrew, Depaquis i Josep maria, la festa era a l’up & down a bcn, una discoteca a dalt del tot de la diagonal. Una de les festes que es celebrava allà era el pas de l’equador dels alumnes de segon de l’inefc, i nosaltres vam voler rememorar la que un dia va ser la nostra festa de l’equador, la diferència és que ara només érem 5, tot i així va ser una bona festa amb molts bons moments.

A la planta d’abaix molta calor i molta gent, sobretot molta gent jove, a la planta de dalt una mica més de tot, bueno seguia havent molta gent jove però en menys quantitat, a més com que el sostre era més alt feia menys calor i això s’agraïa.

Quan dos dels nostres representants van marxar, en vinyes i depaquis, tot va canviar, moltes més dones a prop, perrea perrea, i al costat meu una dona increïble, maquíssima, un cos, una cara, ummmmmm, no cal que us expliqui la resta, no? Després de ballar mitja hora o més al costat seu i ella intentant refregar-se amb mi (ja m’agradaria a mi), el meu amic andrew, suposo que veient la possibilitat de que ella caigués als meus braços i així envejar-me, va decidir que era
hora de marxar, i clar em portava a casa, no li podia dir que no. Després d’allò mai sabré si aquella top model hauria caigut als meus braços, oooooooooo. Ja arribarà.

P.D: Chusi faltabas tu!!!

Monotonia

El temps va passant i continuo sense sentir grans sensacions, el cas és que si que vaig fent cosetes però a totes els hi falta alguna cosa, falta algun detallet, aquella part que aporti emoció a cada situació, però la veritat és que no se com puc treure-la. He sortit de festa, he parlat amb noies fins i tot m'he apropat o s'han apropat a mi, però... sempre falta alguna cosa. Pot ser és que espero sorprendre'm? Però que entenem per sorpresa? És una emoció causada per allò que un mateix no espera, aquesta pot ser positiva o no, acostumem a reaccionar amb un tipus de sentiment apropiat depenent de la sorpresa i ho plasmem de diferents maneres com: elevant les celles, obrim la boca, esbatussem els ulls (obrir), o ens quedem amb paràlisi. Personalment fa temps que no tinc aquests símptomes i això em preocupa, aixxxxx, no passa res però hem de procurar tenir sorpreses més sovint o sinó procurem que qui ens envolten les tinguin.

Si veieu aquestes cares vol dir que hi ha hagut sorpresa.